Mig món disposa de la meva adreça d'e-mail...i jo no ho sabia
per M.Benítez, 28/08/01 Ja vàrem parlar en el mes de Juliol del terrible atac que el virus Sircam havia ocasionat els servidors de correu de molts països. De vegades quan llegim aquestes notícies als diaris no les considerem en la dimensió que crec que mereixen. Simplement us diré una cosa... passats uns dies vaig deixar de comptar-los però us podria parlar de més de 400 e-mails amb el maleït fitxeret. I en una altra adreça de correu, més de 2.000 missatges! que reventen fins i tot la millor bústia de correu del mercat. El resultat és una gran irritació i per suposat la impotència, ja que una hom no pot deixar de descarregar aquests missatges, sense saber, si entre tantes "escombraries" es trobarà aquell e-mail que estava esperant. Entre tanta indignació, alguns usuaris m'estaven enviant (sense saber-ho, és de suposar), un e-mail amb el virus ¡¡¡¡cada minut!!!!. Després, la feina era meva per intentar contactar amb el remitent per telèfon - si aconseguia identificar-lo- i demanar-li si us plau que resolgués l'assumpte. Tot aquest tema em planteja tres reflexions:
ara ja sé que mig món disposa del meu
e-mail. D'aquests més de 2.000 e-mails infectats que vam rebre en un dels comptes, el 95 % venia d'empreses o persones que mai no he conegut.
Crec que en alguna ocasió ja us he parlat dels harvesters o e-mail collectors, software que es llança a la WWW (igual que els dels cercadors) i que tenen per feina la recol.lecció d'informació de e-mails que es troben bé a pàgines web o bé en grups de discusió, fòrums, etc. i els emmagatzema en un fitxer d'Access o text. Fins i tot poden aplicar-se filtres per tal de seleccionar determinats dominis (de països) i també limitar la recerca d'e-mails a pàgines amb determinades paraules clau.
Bé, sembla que aquestes aplicacions van fer molt bé la seva feina, doncs com us he comentat m'ha sorprès la quantitat de persones que disposaven del meu e-mail.
de debò creieu que hi ha algú que a aquestes alçades obri (millor dit, llegeixi)
e-mails d'algú que no sap qui dimonis és?
No discutiré el tema de la legitimitat. Crec que si jo poso l'e-mail a la meva web (i per tant a l'abast dels "harvesters") estic assumint que hi haurà persones que l'utilitzaran amb fins publicitaris. Però jo estic disposada a córrer el risc ja que em queda compensat pels e-mail que rebo dels meus visitants que així saben com poden contactar directament amb mi a la meva bústia personal.
En aquest cas, podem dir que captar adreces e-mail a dojo no és il.legal -jo sóc la primera que els dono publicitat al web - i pots fer-te r així la teva pròpia llista d'e-mails pel cost d'un d'aquests software (alguns d'ells valen aproximadament 99 US $). Però per a mi està clar que l'objectiu de tota aquesta feina és el SPAM o el que és el mateix, l'enviament massiu i indiscriminat d'e-mails amb fins comercials.
Us enrecordeu que he parlat també de que el valor d'una llista està en el coneixement i segmentació del tipus de destinatari del missatge? I això, evidentment, és més complicat que ho obtinguis d'un software... encara que, crear i mantenir una llista opt-in d'e-mails és molt més car que 99US$.
Els virus els dissenyen per eludir els dubtes de l'usuari i perquè caigui en el parany. Bé, això ja ho assumeixo.
Però, si jo fos un professional del SPAM, el minim que podria fer seria disposar d'un antivirus en condicions. Si m'infecto amb aquests virus moderns de correu electrònic, estic d'alguna manera deixant al descobert la meva activitat :-). Ara que penso, si et dediques a això, et donarà igual infectar milers d'ordinadors mentre no sigui el teu, oi?
I els usuaris que reben els e-mail dels seus amics o d'algú que no coneixen (el meu cas) els diria que siguin més previnguts i desconfiïn de fitxers adjunts que no estiguin esperant. Seguint una norma tan bàsica como aquesta, mai no m'he infectat a través d'un e-mail.
Ho sento pels meus amics, que ara s'assabentaran que mai no obro els "attachments" que m'envien amb acudits, pel.lícules, programets i coses com aquestes. I ara en aquests temps que corren de virus de llibreta d'adreces, més que mai, la meva seguretat és la seguretat de totes les persones que de forma amable i confiada em van cedir els seus e-mails.
© Copyright Magali Benítez
per M.Benítez, 28/08/01 Ja vàrem parlar en el mes de Juliol del terrible atac que el virus Sircam havia ocasionat els servidors de correu de molts països. De vegades quan llegim aquestes notícies als diaris no les considerem en la dimensió que crec que mereixen. Simplement us diré una cosa... passats uns dies vaig deixar de comptar-los però us podria parlar de més de 400 e-mails amb el maleït fitxeret. I en una altra adreça de correu, més de 2.000 missatges! que reventen fins i tot la millor bústia de correu del mercat. El resultat és una gran irritació i per suposat la impotència, ja que una hom no pot deixar de descarregar aquests missatges, sense saber, si entre tantes "escombraries" es trobarà aquell e-mail que estava esperant. Entre tanta indignació, alguns usuaris m'estaven enviant (sense saber-ho, és de suposar), un e-mail amb el virus ¡¡¡¡cada minut!!!!. Després, la feina era meva per intentar contactar amb el remitent per telèfon - si aconseguia identificar-lo- i demanar-li si us plau que resolgués l'assumpte. Tot aquest tema em planteja tres reflexions:
ara ja sé que mig món disposa del meu
e-mail. D'aquests més de 2.000 e-mails infectats que vam rebre en un dels comptes, el 95 % venia d'empreses o persones que mai no he conegut.
Crec que en alguna ocasió ja us he parlat dels harvesters o e-mail collectors, software que es llança a la WWW (igual que els dels cercadors) i que tenen per feina la recol.lecció d'informació de e-mails que es troben bé a pàgines web o bé en grups de discusió, fòrums, etc. i els emmagatzema en un fitxer d'Access o text. Fins i tot poden aplicar-se filtres per tal de seleccionar determinats dominis (de països) i també limitar la recerca d'e-mails a pàgines amb determinades paraules clau.
Bé, sembla que aquestes aplicacions van fer molt bé la seva feina, doncs com us he comentat m'ha sorprès la quantitat de persones que disposaven del meu e-mail.
de debò creieu que hi ha algú que a aquestes alçades obri (millor dit, llegeixi)
e-mails d'algú que no sap qui dimonis és?
No discutiré el tema de la legitimitat. Crec que si jo poso l'e-mail a la meva web (i per tant a l'abast dels "harvesters") estic assumint que hi haurà persones que l'utilitzaran amb fins publicitaris. Però jo estic disposada a córrer el risc ja que em queda compensat pels e-mail que rebo dels meus visitants que així saben com poden contactar directament amb mi a la meva bústia personal.
En aquest cas, podem dir que captar adreces e-mail a dojo no és il.legal -jo sóc la primera que els dono publicitat al web - i pots fer-te r així la teva pròpia llista d'e-mails pel cost d'un d'aquests software (alguns d'ells valen aproximadament 99 US $). Però per a mi està clar que l'objectiu de tota aquesta feina és el SPAM o el que és el mateix, l'enviament massiu i indiscriminat d'e-mails amb fins comercials.
Us enrecordeu que he parlat també de que el valor d'una llista està en el coneixement i segmentació del tipus de destinatari del missatge? I això, evidentment, és més complicat que ho obtinguis d'un software... encara que, crear i mantenir una llista opt-in d'e-mails és molt més car que 99US$.
Els virus els dissenyen per eludir els dubtes de l'usuari i perquè caigui en el parany. Bé, això ja ho assumeixo.
Però, si jo fos un professional del SPAM, el minim que podria fer seria disposar d'un antivirus en condicions. Si m'infecto amb aquests virus moderns de correu electrònic, estic d'alguna manera deixant al descobert la meva activitat :-). Ara que penso, si et dediques a això, et donarà igual infectar milers d'ordinadors mentre no sigui el teu, oi?
I els usuaris que reben els e-mail dels seus amics o d'algú que no coneixen (el meu cas) els diria que siguin més previnguts i desconfiïn de fitxers adjunts que no estiguin esperant. Seguint una norma tan bàsica como aquesta, mai no m'he infectat a través d'un e-mail.
Ho sento pels meus amics, que ara s'assabentaran que mai no obro els "attachments" que m'envien amb acudits, pel.lícules, programets i coses com aquestes. I ara en aquests temps que corren de virus de llibreta d'adreces, més que mai, la meva seguretat és la seguretat de totes les persones que de forma amable i confiada em van cedir els seus e-mails.
© Copyright Magali Benítez
tel.
902.361.344