La cultura d'Internet: tot gratis?
per M.Benítez (15/02/01) Estimat lector, ja saps que sóc una gran defensora d'aquest mitjà que és Internet, i que ho utilitzo absolutament per a tot, però aquests últims dies, llegint la polèmica sobre la sentència del cas Napster, estic donant-li voltes al tema de la rendibilitat i dels recursos gratis. La veritat és que el tema dels continguts en Internet és cada vegada més complex. Si us hi fixeu, en realitat el que avui en dia s'està convertint en crític és disposar d'uns continguts de qualitat i originals. Vull dir, que en aquest món ideal on la cultura del link et condemna a referir-te a uns altres i a estar a la seva altura, a més de col·locar en la web uns fantàstics enllaços a la feina del altres, cal esforçar-se per elaborar un contingut adequat i original, que ens permeti atreure i mantenir visitants, però això si, el més important: que sigui gratis. Penseu que aquest és un model que es pot mantenir indefinidament? Encara estem després de la ressaca de les milionàries inversions per a sortir a Borsa, però a part de quatre grans que poden perdre diners durant anys, com pagarem els homenets que darrere del seu PC es trenquen les banyes per a investigar, estudiar o crear aquests continguts que tant ens agraden? Com usuari, el tema no pot ser millor. Llegeixo les notícies en un diari digital (gratis, ja no compro diaris) mentre esmorzo. Mentrestant descarrego el meu correu on rebré gratis els butlletins als quals estic subscrita, alguns de notícies (més periodistes que no cobren) i uns altres amb continguts d'enorme qualitat, que no em costen ni un duro (Clicz, Baquia, Zdnet...). Algunes revistes que abans solia comprar també disposen de la seva versió digital reduïda (no les compro). Mentre navego per aquestes webs, tinc el costum d'escoltar la música que he aconseguit en Napster (si, ho reconec, jo també he pecat) i que, gratis, inunda el meu disc dur. Enciclopèdies, diccionaris, estudis, etc..., llibres que segurament hagués comprat, ara en tinc molts GRATIS. Aquest exemple que crec s'aplica a moltíssims usuaris cada dia, em fa reflexionar sobre la viabilitat de moltes empreses l'únic objectiu de les quals és aconseguir tràfic per a poder a través de la publicitat pagar aquests continguts que jo rebo gratis. Clar que per a poder viure de la publicitat cal moure moltíssim tràfic i, ara per ara, només grans portals poden aconseguir-ho, i no precisament pels seus excel·lents continguts, molts perquè són cercadors i això és per al que la gent els usa, o per a xatejar o perquè són els únics que poden fer campanyes milionàries de màrqueting. La viabilitat de la creació de continguts es troba en: a) vendre els continguts als grans, això si, si els continguts són massa especialitzats poden no ser interessants, ja que no atrauran quantitat de públic (aleshores deixen d'ésser d'interès per a aquells amb l'únic objectiu d'atreure IPs (al final, impressions) a pes :-), vull dir, en volum. b) que l'usuari s'acostumi a pagar pel que està rebent. Ara per ara l'opció b per desgràcia és inviable. Amb la quantitat de webs que existeixen, pretendre cobrar als usuaris és equivalent a un suïcidi empresarial, per això hi ha tan pocs webs que realment ofereixin bons continguts perquè com ningú no els vol pagar.... Però penso que això arribarà, o és que Internet ens ha fet perdre la perspectiva de l'esforç intel·lectual?. En un futur, no m'importarà pagar per bons articles, informes, estudis, etc. ara això si, seré molt més exigent si pago i això condemnarà a molts webs que desapareixeran per no ser més que una recopilació d'informació d'uns altres. O sigui, que es farà una selecció natural i sobreviuran no necessàriament els millors sinó aquells que tinguin un major múscul (financer, s'entén) el que potser comporti la fi d'aquesta bonica utopia on un tenia al seu abast qualsevol cosa que volgués sense costar-li ni una pesseta. Per a aprofundir més en aquest tema, us recomano la lectura de l'excel·lent article d'Alfons Cornella sobre com poden pagar-se els continguts en el seu butlletí Infonomia nº 568 per títol "Sólo vale la pena proteger lo que alguien está dispuesto a pagar " ©Copyright Magali Benítez
per M.Benítez (15/02/01) Estimat lector, ja saps que sóc una gran defensora d'aquest mitjà que és Internet, i que ho utilitzo absolutament per a tot, però aquests últims dies, llegint la polèmica sobre la sentència del cas Napster, estic donant-li voltes al tema de la rendibilitat i dels recursos gratis. La veritat és que el tema dels continguts en Internet és cada vegada més complex. Si us hi fixeu, en realitat el que avui en dia s'està convertint en crític és disposar d'uns continguts de qualitat i originals. Vull dir, que en aquest món ideal on la cultura del link et condemna a referir-te a uns altres i a estar a la seva altura, a més de col·locar en la web uns fantàstics enllaços a la feina del altres, cal esforçar-se per elaborar un contingut adequat i original, que ens permeti atreure i mantenir visitants, però això si, el més important: que sigui gratis. Penseu que aquest és un model que es pot mantenir indefinidament? Encara estem després de la ressaca de les milionàries inversions per a sortir a Borsa, però a part de quatre grans que poden perdre diners durant anys, com pagarem els homenets que darrere del seu PC es trenquen les banyes per a investigar, estudiar o crear aquests continguts que tant ens agraden? Com usuari, el tema no pot ser millor. Llegeixo les notícies en un diari digital (gratis, ja no compro diaris) mentre esmorzo. Mentrestant descarrego el meu correu on rebré gratis els butlletins als quals estic subscrita, alguns de notícies (més periodistes que no cobren) i uns altres amb continguts d'enorme qualitat, que no em costen ni un duro (Clicz, Baquia, Zdnet...). Algunes revistes que abans solia comprar també disposen de la seva versió digital reduïda (no les compro). Mentre navego per aquestes webs, tinc el costum d'escoltar la música que he aconseguit en Napster (si, ho reconec, jo també he pecat) i que, gratis, inunda el meu disc dur. Enciclopèdies, diccionaris, estudis, etc..., llibres que segurament hagués comprat, ara en tinc molts GRATIS. Aquest exemple que crec s'aplica a moltíssims usuaris cada dia, em fa reflexionar sobre la viabilitat de moltes empreses l'únic objectiu de les quals és aconseguir tràfic per a poder a través de la publicitat pagar aquests continguts que jo rebo gratis. Clar que per a poder viure de la publicitat cal moure moltíssim tràfic i, ara per ara, només grans portals poden aconseguir-ho, i no precisament pels seus excel·lents continguts, molts perquè són cercadors i això és per al que la gent els usa, o per a xatejar o perquè són els únics que poden fer campanyes milionàries de màrqueting. La viabilitat de la creació de continguts es troba en: a) vendre els continguts als grans, això si, si els continguts són massa especialitzats poden no ser interessants, ja que no atrauran quantitat de públic (aleshores deixen d'ésser d'interès per a aquells amb l'únic objectiu d'atreure IPs (al final, impressions) a pes :-), vull dir, en volum. b) que l'usuari s'acostumi a pagar pel que està rebent. Ara per ara l'opció b per desgràcia és inviable. Amb la quantitat de webs que existeixen, pretendre cobrar als usuaris és equivalent a un suïcidi empresarial, per això hi ha tan pocs webs que realment ofereixin bons continguts perquè com ningú no els vol pagar.... Però penso que això arribarà, o és que Internet ens ha fet perdre la perspectiva de l'esforç intel·lectual?. En un futur, no m'importarà pagar per bons articles, informes, estudis, etc. ara això si, seré molt més exigent si pago i això condemnarà a molts webs que desapareixeran per no ser més que una recopilació d'informació d'uns altres. O sigui, que es farà una selecció natural i sobreviuran no necessàriament els millors sinó aquells que tinguin un major múscul (financer, s'entén) el que potser comporti la fi d'aquesta bonica utopia on un tenia al seu abast qualsevol cosa que volgués sense costar-li ni una pesseta. Per a aprofundir més en aquest tema, us recomano la lectura de l'excel·lent article d'Alfons Cornella sobre com poden pagar-se els continguts en el seu butlletí Infonomia nº 568 per títol "Sólo vale la pena proteger lo que alguien está dispuesto a pagar " ©Copyright Magali Benítez
tel.
902.361.344