Pagar per aparèixer als cercadors
per M.Benítez, (21/09/01) Aquest és un tema força debatut i que vull analitzar des de les seves diferents perspectives i sobretot reflexionar sobre els efectes que, per a nosaltres tindrà, empreses que volem anunciar-nos en quants més llocs millor i al menor preu possible. :-) Quan els negocis es plantegen una estratègia de sortida a Internet, us ben asseguro que el 95 % dels responsables pensen en la web, millor dit, en el disseny de la web. Pràcticament cap d'ells es planteja com s'ho farà per atraure públic cap el web, influïts per una estranya llegenda que diu "et poses a Internet i ja està". El meu deure, si el client em contacta en aquesta fase inicial del projecte, és sempre aconsellar-lo que a més de la partida que ha de dedicar al disseny del web, ha de pressupostar una quantitat que es destinarà aparèixer als cercadors i directoris. En alguna ocasió ja he parlat de pagar pel posicionament, bé en els cercadors directament, o bé a algun expert perquè optimitzi el web a efectes de posició en aquests cercadors. Ara em refereixo a un concepte diferent, pagar per a ésser llistat, no per aparèixer en una posició privilegiada, sino només per poder ser inclòs en la base de dades. Realment s'acabat la oportunitat de, estant ben preparat i coneixent els trucs dels cercadors, millorar així la posició del web en aquests. Per què ja no és possible? Perquè, dins de la tornada a la realitat després de la bombolla especulativa de 1999 i 2000, els directoris i cercadors s'han adonat de que poden obtenir ingressos si cobren per llistar el web, i quan els més grans ho fan, tots s'apunten a aquesta estratègia que, al cap i a la fi, és totalment lícita i a més dins del sentit comú dels negocis. Si analitzem el tema des d'una perspectiva internacional, veurem alguns exemples de costos per inclusió i serveis que inclouen. Yahoo.com des de finals del 2000 va convertir el seu servei Yahoo Express®, que ja funcionava des de 1999 com una opció pels que desitgessin una alta més ràpida, en obligatori per a tots els web que es vulguin donar d'alta en la categoria Business and Economy.
Ara per tant, és ja impossible aparèixer a Yahoo, a menys que es tinguin continguts no comercials, sense pagar la taxa de 299 $US i compte , perquè Yahoo ell sol té la meitat de totes les visites a cercadors i similars. Aquesta taxa concedeix el que ho sol.licita la possibilitat de demanar que el seu web sigui inclòs a Yahoo, amb l'única garantia de que un editor mirarà la web, prendrà en consideració la petició i respondrà en un màxim de 7 dies sobre quina decisió ha près al respecte. El pagament s'ha de realitzar per avançat i no garanteix més que la revisió, no incloent cap possibilitat de retorn dels diners en cas de no inclusió i reservant-se Yahoo tots els drets respecte quins criteris s'apliquen per rebutjar o acceptar un web. La "trampa" d'incloure en una altra categoria i evitar així el pagament és impossible, en un directori que revisa un per un els webs que demanen ser inclosos. La xarxa LookSmart, que subministra resultats a MSN.com, Excite, Altavista, CNN.com ,Webcrawler.com obliga també al pagament d'una taxa entre $149 i $299 per URL, segons si el plaç de revisió és de 8 setmanes o 2 dies com a màxim. Les condicions per a la inclusió són similars a les de Yahoo. Altavista també ha inventat el seu "Express Inclusion" que en aquest cas sí assegura la inclusió, ja que aquí intervé el robot, no un editor, i els preus entre 39 $ per URL fins a 12 $ per URL (segons el volum). A més a més , el servei inclou actualitzacions setmanals dels links. Les inclusions gratuïtes encara són possibles a Google, Hotbot, Open Directory, Alltheweb, però amb un plaç que s'apropa als 3 o 4 mesos o més per incloure el web -en el millor dels casos-. I també a Altavista, Excite i Webcrawler, a on els pagaments són recomenats però no obligatoris. Per ajudar-nos en aquesta reflexió que vull iniciar, donem un cop d'ull a uns números increïbles. Yahoo té 1.2 bilions de pàgines vistes/ al dia i 200 milions de visitants únics cada mes. Altavista serveix 50 milions de recerques al dia i 63 milions d'usuaris la visiten cada dia. Pel que respecte el món hispà, encara cap d'ells no obliga el pagament per aparèixer. Terra, Ya.com, Ozu.es, Yahoo.es encara són possibles gratis, encara que Ya.com disposa d'un servei de "Alta Express" per 4.990 ptes. En contra de pagar podem, els que encara som idealistes, pensar que representa el final d'un somni democràtic. D'aquella època en la que els petits competíem d'igual a igual amb els grans, en un camp on els pressupostos no intervenien sino que contava l'habilitat i la constància. Cobrar per llistar és augmentar els preus d'entrada en el mercat. Encara avui parlem d'una quantitat petita però, què penseu que opina el manàger d'una petita empresa que es vol iniciar de forma tímida a Internet i que ara ja ha de desembutxacar 800 US $ per la possibilitat de ser inclòs? A favor de pagar tenim dos arguments. El primer es fonamenta en una certa lògica de negoci. Si Yahoo és capaç d'aconseguir-nos clients potencials perquè per les seves pàgines passegen 200 milions de visitants per mes, sembla lògic des d'un punt de vista comercial que vulguin alguna compensació por aquest benefici que generen, i parlem d'un pagament únic. Si ha invertit milions de dòlars en aconseguir l'audiència que té, no és desenraonat pensar que es repercuteixi minimament aquest cost en els que es beneficien d'això diàriament. També a favor podem argumentar que per un negocio, què menys que invertir $700 o $800 per anunciar-se en un mercat potencial de milions d'usuaris!. Si una web no disposa d'aquest pressupost publicitari és que possiblement no té una gran oferta que oferir, així que cobrar a les webs sembla un bon mètode per filtrar els continguts d'aquests directoris i oferir resultats més relevants, sense errades i que estalviïn temps els que cerquen. Als cercadors en espanyol encara podem considerar-nos afortunats perquè no ha arribat encara aquesta moda, però jo crec que ben aviat s'imposarà (Terra declara en el 2000 unes pèrdues netes de 556,4 milions d'Euros). I aquells webs que operen en l'àmbit internacional tenen obligatoriament que sortir en els cercadors en anglès. S'acabat la ganga. Era una utopia el pensar que sempre ho aconseguiríem tot gratis. © Copyright Magali Benítez
per M.Benítez, (21/09/01) Aquest és un tema força debatut i que vull analitzar des de les seves diferents perspectives i sobretot reflexionar sobre els efectes que, per a nosaltres tindrà, empreses que volem anunciar-nos en quants més llocs millor i al menor preu possible. :-) Quan els negocis es plantegen una estratègia de sortida a Internet, us ben asseguro que el 95 % dels responsables pensen en la web, millor dit, en el disseny de la web. Pràcticament cap d'ells es planteja com s'ho farà per atraure públic cap el web, influïts per una estranya llegenda que diu "et poses a Internet i ja està". El meu deure, si el client em contacta en aquesta fase inicial del projecte, és sempre aconsellar-lo que a més de la partida que ha de dedicar al disseny del web, ha de pressupostar una quantitat que es destinarà aparèixer als cercadors i directoris. En alguna ocasió ja he parlat de pagar pel posicionament, bé en els cercadors directament, o bé a algun expert perquè optimitzi el web a efectes de posició en aquests cercadors. Ara em refereixo a un concepte diferent, pagar per a ésser llistat, no per aparèixer en una posició privilegiada, sino només per poder ser inclòs en la base de dades. Realment s'acabat la oportunitat de, estant ben preparat i coneixent els trucs dels cercadors, millorar així la posició del web en aquests. Per què ja no és possible? Perquè, dins de la tornada a la realitat després de la bombolla especulativa de 1999 i 2000, els directoris i cercadors s'han adonat de que poden obtenir ingressos si cobren per llistar el web, i quan els més grans ho fan, tots s'apunten a aquesta estratègia que, al cap i a la fi, és totalment lícita i a més dins del sentit comú dels negocis. Si analitzem el tema des d'una perspectiva internacional, veurem alguns exemples de costos per inclusió i serveis que inclouen. Yahoo.com des de finals del 2000 va convertir el seu servei Yahoo Express®, que ja funcionava des de 1999 com una opció pels que desitgessin una alta més ràpida, en obligatori per a tots els web que es vulguin donar d'alta en la categoria Business and Economy.
Ara per tant, és ja impossible aparèixer a Yahoo, a menys que es tinguin continguts no comercials, sense pagar la taxa de 299 $US i compte , perquè Yahoo ell sol té la meitat de totes les visites a cercadors i similars. Aquesta taxa concedeix el que ho sol.licita la possibilitat de demanar que el seu web sigui inclòs a Yahoo, amb l'única garantia de que un editor mirarà la web, prendrà en consideració la petició i respondrà en un màxim de 7 dies sobre quina decisió ha près al respecte. El pagament s'ha de realitzar per avançat i no garanteix més que la revisió, no incloent cap possibilitat de retorn dels diners en cas de no inclusió i reservant-se Yahoo tots els drets respecte quins criteris s'apliquen per rebutjar o acceptar un web. La "trampa" d'incloure en una altra categoria i evitar així el pagament és impossible, en un directori que revisa un per un els webs que demanen ser inclosos. La xarxa LookSmart, que subministra resultats a MSN.com, Excite, Altavista, CNN.com ,Webcrawler.com obliga també al pagament d'una taxa entre $149 i $299 per URL, segons si el plaç de revisió és de 8 setmanes o 2 dies com a màxim. Les condicions per a la inclusió són similars a les de Yahoo. Altavista també ha inventat el seu "Express Inclusion" que en aquest cas sí assegura la inclusió, ja que aquí intervé el robot, no un editor, i els preus entre 39 $ per URL fins a 12 $ per URL (segons el volum). A més a més , el servei inclou actualitzacions setmanals dels links. Les inclusions gratuïtes encara són possibles a Google, Hotbot, Open Directory, Alltheweb, però amb un plaç que s'apropa als 3 o 4 mesos o més per incloure el web -en el millor dels casos-. I també a Altavista, Excite i Webcrawler, a on els pagaments són recomenats però no obligatoris. Per ajudar-nos en aquesta reflexió que vull iniciar, donem un cop d'ull a uns números increïbles. Yahoo té 1.2 bilions de pàgines vistes/ al dia i 200 milions de visitants únics cada mes. Altavista serveix 50 milions de recerques al dia i 63 milions d'usuaris la visiten cada dia. Pel que respecte el món hispà, encara cap d'ells no obliga el pagament per aparèixer. Terra, Ya.com, Ozu.es, Yahoo.es encara són possibles gratis, encara que Ya.com disposa d'un servei de "Alta Express" per 4.990 ptes. En contra de pagar podem, els que encara som idealistes, pensar que representa el final d'un somni democràtic. D'aquella època en la que els petits competíem d'igual a igual amb els grans, en un camp on els pressupostos no intervenien sino que contava l'habilitat i la constància. Cobrar per llistar és augmentar els preus d'entrada en el mercat. Encara avui parlem d'una quantitat petita però, què penseu que opina el manàger d'una petita empresa que es vol iniciar de forma tímida a Internet i que ara ja ha de desembutxacar 800 US $ per la possibilitat de ser inclòs? A favor de pagar tenim dos arguments. El primer es fonamenta en una certa lògica de negoci. Si Yahoo és capaç d'aconseguir-nos clients potencials perquè per les seves pàgines passegen 200 milions de visitants per mes, sembla lògic des d'un punt de vista comercial que vulguin alguna compensació por aquest benefici que generen, i parlem d'un pagament únic. Si ha invertit milions de dòlars en aconseguir l'audiència que té, no és desenraonat pensar que es repercuteixi minimament aquest cost en els que es beneficien d'això diàriament. També a favor podem argumentar que per un negocio, què menys que invertir $700 o $800 per anunciar-se en un mercat potencial de milions d'usuaris!. Si una web no disposa d'aquest pressupost publicitari és que possiblement no té una gran oferta que oferir, així que cobrar a les webs sembla un bon mètode per filtrar els continguts d'aquests directoris i oferir resultats més relevants, sense errades i que estalviïn temps els que cerquen. Als cercadors en espanyol encara podem considerar-nos afortunats perquè no ha arribat encara aquesta moda, però jo crec que ben aviat s'imposarà (Terra declara en el 2000 unes pèrdues netes de 556,4 milions d'Euros). I aquells webs que operen en l'àmbit internacional tenen obligatoriament que sortir en els cercadors en anglès. S'acabat la ganga. Era una utopia el pensar que sempre ho aconseguiríem tot gratis. © Copyright Magali Benítez
tel.
902.361.344