Les Cookies, aquestes galetetes
per M.Benítez (2/11/00) Vaja!, ja m'han colocat una altra galeteta. Constantement i sense ens n'adonem anem emmagatzemant aquests fitxerets de text en el nostre disc dur i allà queden, per un temps, a vegades tota una eternitat, tot esperant... Realment l'ús massificat de les "cookies" no deixa de ser un fenòmen d'aquests que la tecnologia facilita i tots se li sumen encara que no sempre es tingui clar que es farà amb elles. Però anem per parts i intentem primer analitzar alguns dels seus usos comuns i la polèmica al seu voltant.
Les cookies són uns fitxers amb extensió TXT que ens envia el web server al nostre navegador per a que aquest el guardi en el nostre disc dur en el directori destinat per aquesta finalitat. Si obrim el directori Cookies a C:\ Windows després d'unes quantes pàgines web visitades, doncs aquí apareixen ....multitud d'elles!.
Si volem veure per a que serveixen i les obrim veurem uns codis difícils d'interpretar ,excepte en alguns casos en que podrem identificar quin servidor ens les va entregar, per exemple: AccipiterId002e03c8*Def193.127.50.30/0617916800293
16075160650668829294322* Canal21_Flash_Si_v2Tue%2C%2026
%20Oct%201999%2019%3A01%3A34%20UTC canal21
.c m/0135329420829322202225623222429302756*
Bi0580c00jocv1yahoo.com/098540748830072022
412277753629255809* En fí, no es pot desxifrar a menys que siguis el servidor que la envià en aquell moment. Les cookies en principi es van dissenyar per emmagatzemar informació dels visitants i de la seva experiència dins del lloc web, i així podien facilitar una millor visita posterior a l'internauta. Per ejemple, entres en una pàgina sense frames - sense marcs- perquè en una visita anterior has escullit navegar sense ells, o sense un determinat plug-in o ja has donat les teves dades de la targeta de crèdit i no vols donar-los cada cop que entris, o el lloc web et saluda pel teu nom o sap que no t'interessa l'horòscop i no te'l torna a ensenyar. Quan ens conectem de nou al lloc web que ens deixà la cookie, el servidor primer cerca en el navegador si en el directori cookie troba una cookie anterior i si és així la recupera i ens mostra la informació que sigui, filtrada segons el registre que haguem deixat inevitablement en la sessió anterior. Des d'aquest punt de vista l'experiència pel visitant és molt més personal i agradable així que no crec que a ningú li preocupin aquestes cookies. Jo prefereixo un Yahoo personalitza que un per tothom ... Encara més, pensem que el propi funcionament del protocol TCP/IP ja ha deixat un rastre en el servidor, en quin país està l'ordinador, en quina empresa, quantes vegades el visitem o quines pàgines ens agraden més del lloc web, així que determinada informació arribarà ineludiblement a través dels fitxers logs. El debat de les cookies es centra en la intrusió de la intimitat de l'usuari. Ningú avui tem la intrusió de virus a través de les cookies perquè aquests són arxius de text i no executables . Si els servidors penjéssin algun "exe" en els nostres browsers, caldria algú que executés el fitxer per desencadenar un procés i encara no és evident que puguin colocar-se intruccions d'aquest tipus en una línia de màxim 4 Kb. (De totes formes, els que vulguin llegir-se les especificacions tècniquess de les cookies, podeu anar al següent link) La qüestió per alguns polèmica és la seva explotació publicitària. Entrarem ara en detall. La majoria de sites amb interessos comercials - i em refereixo a tots aquells que tenen com a font d'ingressos important la venda de publicitat a través de banners- utilitzen les cookies per segmentar millor el target d'aquestes accions publicitàries. En el negoci de la publicidtat "on line" existeixen grans xarxes publicitàries que serveixen banners de forma conjunta a tots els llocs web que formen part d'aquesta xarxa, de manera que es centralitza l'emissió de banners des d'un únic servidor per a cents de llocs que representen milions d'impressions o mil.lers de visitants. Entrem en un site, i com les cookies poden incrustar-se en qualsevol objecte, el servidor del banner ens incrusta una cookie en el browser a la vegada que ens ensenya un determinat banner. Aquest mateix ordinador es dirigeix a un altre lloc web i el mateix servidor de banners reconeix la cookie i li ensenya un altre banner però ara ja l'ha reconegut i o bé li mostra el mateix banner (tot recollint en una altra cookie també aquesta visita) o bé li entrega un de diferent. Reflexionem doncs que, com aquestes xarxes publicitàries són enormes, podríem crear rutes d'usuaris i estudis de comportament ja que ara el servidor de banners sap allò que els altres servidors no poden saber... Un servidor només podria llegir les seves cookies i per tant les referents al seu lloc web, però ara les cookies surten de l'adserver- servidor de banners- i generaran un perfil d'usuari, estudiant els llocs web on la cookie és reconeguda. Aquest és l'autèntic debat, fins a quin punt pot controlar-se la navegació del PC? És lícit conéixer on ha estat l'usuari, quanta estona, a quines hores, què compra, què cerca? Si algú pugués creuar aquestes dades amb les dades reals dels usuaris - que podria haver introduït ell mateix en registrar-se voluntariàment (nom, edat, domicili, e-mail), podeu imaginar l'eina de màrqueting que s'ofereix al anunciants avui en dia? L'anunciant ara pot estar més content que mai. Sap a qui impacta, qui l'ha vist abans, que veurà després i quantes vegades vol que el vegi- i no malgasta anuncis impactant repetidament en el mateix usuari. Això és el que es coneix com Datamining, trobar encontrar la mina entre les dades, amb l'enorme quantitat que gràcies a aquesta mena de perfils s'està emmagatzemant. I que consti que només li veiem l'aplicació comercial, encara que podríem parlar de l'estudi o segmentació dels usuaris en determinats grups (els que han comprat aquest llibre, els que han visitat determinada pàgina, etc.) i el perill sociològic que això podria comportar. Molts usuaris saben ja que és possible moure's per la WWW sense acceptar les cookies ja que els browsers actualment permeten avisar l'usuari abans de rebre una cookie i així aquest pot decidir si la vol o no (ja he comentat abans que hi ha usos de les cookies que són un gran avantatge per l'usuari). El problema és que la navegació així es ralenteix doncs en alguns llocs web pot haver més de 4/ 5 cookies per pàgina o pot ser que fins i tot no et deixin continuar si no t'incrusten el fitxer i et limiten l'ús del lloc web, penalitzant així aquells que pels motius que sigui desitjan romandre anònims. Per això han aparegut darrerement diversos software (per exemple Cookie Crusher) que neutralitza les cookies i les elimina. Jo penso que és important que l'usuari conegui en tot moment el que té al seu PC i perquè serveix, i per tant és imprescindible que no s'amagui al menys l'ús de la cookie ja que en la majoria de casos llegir l'arxiu no dóna prou informació del que s'està registrant.La política transparent seria dir: vaig a introduïr una cookie al teu PC i si no la vols, no passa res, perdràs aquests avantatges però no et castigarà sense donar-te accés. Al cap i a la fi si el seu ús és amb finalitats d'interès, l'usuari no posarà cap inconvenient. Tot el contrari del que passa si s'amaga el seu ús de forma massiva- potser perquè es té por de la reacció de l'usuari?- i, clar, als anunciants pot donar-los por un món sense cookies...ara que ja han trobat de veritat la mina... ©Copyright Magali Benítez
per M.Benítez (2/11/00) Vaja!, ja m'han colocat una altra galeteta. Constantement i sense ens n'adonem anem emmagatzemant aquests fitxerets de text en el nostre disc dur i allà queden, per un temps, a vegades tota una eternitat, tot esperant... Realment l'ús massificat de les "cookies" no deixa de ser un fenòmen d'aquests que la tecnologia facilita i tots se li sumen encara que no sempre es tingui clar que es farà amb elles. Però anem per parts i intentem primer analitzar alguns dels seus usos comuns i la polèmica al seu voltant.
Les cookies són uns fitxers amb extensió TXT que ens envia el web server al nostre navegador per a que aquest el guardi en el nostre disc dur en el directori destinat per aquesta finalitat. Si obrim el directori Cookies a C:\ Windows després d'unes quantes pàgines web visitades, doncs aquí apareixen ....multitud d'elles!.
Si volem veure per a que serveixen i les obrim veurem uns codis difícils d'interpretar ,excepte en alguns casos en que podrem identificar quin servidor ens les va entregar, per exemple: AccipiterId002e03c8*Def193.127.50.30/0617916800293
16075160650668829294322* Canal21_Flash_Si_v2Tue%2C%2026
%20Oct%201999%2019%3A01%3A34%20UTC canal21
.c m/0135329420829322202225623222429302756*
Bi0580c00jocv1yahoo.com/098540748830072022
412277753629255809* En fí, no es pot desxifrar a menys que siguis el servidor que la envià en aquell moment. Les cookies en principi es van dissenyar per emmagatzemar informació dels visitants i de la seva experiència dins del lloc web, i així podien facilitar una millor visita posterior a l'internauta. Per ejemple, entres en una pàgina sense frames - sense marcs- perquè en una visita anterior has escullit navegar sense ells, o sense un determinat plug-in o ja has donat les teves dades de la targeta de crèdit i no vols donar-los cada cop que entris, o el lloc web et saluda pel teu nom o sap que no t'interessa l'horòscop i no te'l torna a ensenyar. Quan ens conectem de nou al lloc web que ens deixà la cookie, el servidor primer cerca en el navegador si en el directori cookie troba una cookie anterior i si és així la recupera i ens mostra la informació que sigui, filtrada segons el registre que haguem deixat inevitablement en la sessió anterior. Des d'aquest punt de vista l'experiència pel visitant és molt més personal i agradable així que no crec que a ningú li preocupin aquestes cookies. Jo prefereixo un Yahoo personalitza que un per tothom ... Encara més, pensem que el propi funcionament del protocol TCP/IP ja ha deixat un rastre en el servidor, en quin país està l'ordinador, en quina empresa, quantes vegades el visitem o quines pàgines ens agraden més del lloc web, així que determinada informació arribarà ineludiblement a través dels fitxers logs. El debat de les cookies es centra en la intrusió de la intimitat de l'usuari. Ningú avui tem la intrusió de virus a través de les cookies perquè aquests són arxius de text i no executables . Si els servidors penjéssin algun "exe" en els nostres browsers, caldria algú que executés el fitxer per desencadenar un procés i encara no és evident que puguin colocar-se intruccions d'aquest tipus en una línia de màxim 4 Kb. (De totes formes, els que vulguin llegir-se les especificacions tècniquess de les cookies, podeu anar al següent link) La qüestió per alguns polèmica és la seva explotació publicitària. Entrarem ara en detall. La majoria de sites amb interessos comercials - i em refereixo a tots aquells que tenen com a font d'ingressos important la venda de publicitat a través de banners- utilitzen les cookies per segmentar millor el target d'aquestes accions publicitàries. En el negoci de la publicidtat "on line" existeixen grans xarxes publicitàries que serveixen banners de forma conjunta a tots els llocs web que formen part d'aquesta xarxa, de manera que es centralitza l'emissió de banners des d'un únic servidor per a cents de llocs que representen milions d'impressions o mil.lers de visitants. Entrem en un site, i com les cookies poden incrustar-se en qualsevol objecte, el servidor del banner ens incrusta una cookie en el browser a la vegada que ens ensenya un determinat banner. Aquest mateix ordinador es dirigeix a un altre lloc web i el mateix servidor de banners reconeix la cookie i li ensenya un altre banner però ara ja l'ha reconegut i o bé li mostra el mateix banner (tot recollint en una altra cookie també aquesta visita) o bé li entrega un de diferent. Reflexionem doncs que, com aquestes xarxes publicitàries són enormes, podríem crear rutes d'usuaris i estudis de comportament ja que ara el servidor de banners sap allò que els altres servidors no poden saber... Un servidor només podria llegir les seves cookies i per tant les referents al seu lloc web, però ara les cookies surten de l'adserver- servidor de banners- i generaran un perfil d'usuari, estudiant els llocs web on la cookie és reconeguda. Aquest és l'autèntic debat, fins a quin punt pot controlar-se la navegació del PC? És lícit conéixer on ha estat l'usuari, quanta estona, a quines hores, què compra, què cerca? Si algú pugués creuar aquestes dades amb les dades reals dels usuaris - que podria haver introduït ell mateix en registrar-se voluntariàment (nom, edat, domicili, e-mail), podeu imaginar l'eina de màrqueting que s'ofereix al anunciants avui en dia? L'anunciant ara pot estar més content que mai. Sap a qui impacta, qui l'ha vist abans, que veurà després i quantes vegades vol que el vegi- i no malgasta anuncis impactant repetidament en el mateix usuari. Això és el que es coneix com Datamining, trobar encontrar la mina entre les dades, amb l'enorme quantitat que gràcies a aquesta mena de perfils s'està emmagatzemant. I que consti que només li veiem l'aplicació comercial, encara que podríem parlar de l'estudi o segmentació dels usuaris en determinats grups (els que han comprat aquest llibre, els que han visitat determinada pàgina, etc.) i el perill sociològic que això podria comportar. Molts usuaris saben ja que és possible moure's per la WWW sense acceptar les cookies ja que els browsers actualment permeten avisar l'usuari abans de rebre una cookie i així aquest pot decidir si la vol o no (ja he comentat abans que hi ha usos de les cookies que són un gran avantatge per l'usuari). El problema és que la navegació així es ralenteix doncs en alguns llocs web pot haver més de 4/ 5 cookies per pàgina o pot ser que fins i tot no et deixin continuar si no t'incrusten el fitxer i et limiten l'ús del lloc web, penalitzant així aquells que pels motius que sigui desitjan romandre anònims. Per això han aparegut darrerement diversos software (per exemple Cookie Crusher) que neutralitza les cookies i les elimina. Jo penso que és important que l'usuari conegui en tot moment el que té al seu PC i perquè serveix, i per tant és imprescindible que no s'amagui al menys l'ús de la cookie ja que en la majoria de casos llegir l'arxiu no dóna prou informació del que s'està registrant.La política transparent seria dir: vaig a introduïr una cookie al teu PC i si no la vols, no passa res, perdràs aquests avantatges però no et castigarà sense donar-te accés. Al cap i a la fi si el seu ús és amb finalitats d'interès, l'usuari no posarà cap inconvenient. Tot el contrari del que passa si s'amaga el seu ús de forma massiva- potser perquè es té por de la reacció de l'usuari?- i, clar, als anunciants pot donar-los por un món sense cookies...ara que ja han trobat de veritat la mina... ©Copyright Magali Benítez
tel.
902.361.344