Com "parlar" al teu visitant
per M.Benítez (7/05/01) Mirem una pàgina web i tendim a deixar-nos portar per la impressió que ens produeix un disseny més o menys atractiu o "cool". Jo he de confessar que també ho faig.
Però us ben asseguro que això no em fa canviar d'opinió respecte la seva importància: això per sí sol, NO VEN.
Farà ja un parell de setmanes que estava visitant un lloc web i em va sorprendre llegir una frase que deia (traduïda del castellà): Comentaris o suggerències a aquest web.
El Comitè Editorial agrairà les seves contribucions però no necessàriament les contestarà. No filosofaré ara amb el valor que li hem d'atribuir el disseny, que és evident és el paper i el llaç de la nostra oferta. Però sí voldria dedicar unes línies a la importància de les paraules en els webs. És a dir, el que posem primer i després, on coloquem l'argumentació, els beneficis, i sobretot com li parlem el visitant. M'agrada molt utilitzar la paraula "parlar" porquè jo em plantejo la redacció dels continguts del web como si m'estés dirigint a una persona en concret. Li explico, li pregunto, li suggereixo i com no, l'escolto (aquí és on els amics :-) de la web que he esmentat adalt no han encertat). En el món del màrqueting, existeixen autèntics especialistes en redactar texts comercials o anuncis, i fins i tot ara comencen a aparèixer especialistes en la redacció de continguts per a pàgines web (sobretot a USA). No parlo de periodistes que generin continguts, sino de professionals que reescriuen els texts per a que siguin llegits a Internet (al monitor). La raó per la que és tan important que els texts siguin reescrits la trobem en el propi mitjà. La majoria de persones que arriben a una pàgina web per primer cop ho fan per algun motiu, estan cercant alguna cosa. Pot ser un llibre, un software, un article, un producte...tant és quin sigui el motiu, però sempre existirà un pel qual la persona ha arribat fins al web. Això no té tes a veure amb la publicitat en paper, on aquesta s'insereix entre la informació, que és el motiu real de comprar aquell diari o revista, o amb els anuncis a la la televisió, on l'espectador assegut al sofà es troba en una actitud passiva i tant se li'n dóna que li possin publicitat, ja que no pot interactuar més que canviant el canal. Direm que es posa allà, a veure que li ensenyen. A Internet en canvi el poder està del costat de l'usuari. Ell decideix quin web visita, quant de temps li dedica, a quina pàgina va, quant se'n va, amb quina la compara i disposa dels comandaments al 100 %. Això per sí sol ja ens hauria de fer reflexionar sobre com construïm el web per a "fer front" a aquesta circumstància. És per això que li parlo. Perquè sàpiga que em preocupo pels seus problemes, que puc ajudar-lo, que m'agradaria que em dediqués més temps, que un web sense visitants no té cap sentit. A més a més no disposo de massa oportunitats, jo m'atreveria a dir que quasi només una. Si la pàgina web no el convenç, per què ha de tornar aquí si té moltes altres milions de pàgines que visitar que encara no han defraudat les seves expectatives? Oblida't dels catàlegs. A Internet el client mana en l'ordre que li aplica a la lectura del document, cap endavant, cap endarrere. Pot decidir llegir només una de les fantàstiques 4 pàgines que has dedicat a la argumentació del teu producte. Pot equivocar-se de pàgina i llegir primer la pàgina que menys li convé de les 20 que té el web. En resum, pot fer el que vulgui i m'atreveixo a aventurar que mai no visitarà el web en l'ordre que ho faries o penses que és el més lògic (per a , és clar). Reflexiona sobre això i aprendràs aleshores com dissenyar el web. Alguns trucs: 1. Parla a una persona i mira de convènçer-la. No descriguis, et concedirà molts pocs segons abans de decidir que prefereix visitar una altra pàgina. 2. La longitud del text no és el més important (curt o llarg), no es tracta d'entretenir -per això millor les novel.les-. Un web no és un fullet electrònic. 3. Només saps el que convenç realment els teus clients, aprofita-ho. 4. Un bon venedor és un gran oient, no un xerraire. Escolta'l i per això res millor que repetir-li contínuament que t'importa la seva opinió, a més d'incloure formularis, telèfons, auto responedors, etc... 5. En dissenyar el web, la pregunta clau a cada pàgina és: què farà aquí?, què pot pensar?. Si t'avances els seus desitgs o inquietuds és possible que el guiïs per on t'interessa .Si el deixes decidir el cami, t'arrisques. 6. No incompleixes les teves promeses... si li dius que t'interessa la seva opinió, contesta els seus e-mails i trucades. 7. I un últim consell, si no pots o no vols contestar els seus e-mails... almenys no ho diguis... i potser encara tindràs alguna oportunitat. I ja ho saps (perquè jo t'escolto). Tens alguna pregunta? Algun comentari? Vols contactar amb mi?. Endavant! magali@poliedric.com. ©Copyright Magali Benítez
per M.Benítez (7/05/01) Mirem una pàgina web i tendim a deixar-nos portar per la impressió que ens produeix un disseny més o menys atractiu o "cool". Jo he de confessar que també ho faig.
Però us ben asseguro que això no em fa canviar d'opinió respecte la seva importància: això per sí sol, NO VEN.
Farà ja un parell de setmanes que estava visitant un lloc web i em va sorprendre llegir una frase que deia (traduïda del castellà): Comentaris o suggerències a aquest web.
El Comitè Editorial agrairà les seves contribucions però no necessàriament les contestarà. No filosofaré ara amb el valor que li hem d'atribuir el disseny, que és evident és el paper i el llaç de la nostra oferta. Però sí voldria dedicar unes línies a la importància de les paraules en els webs. És a dir, el que posem primer i després, on coloquem l'argumentació, els beneficis, i sobretot com li parlem el visitant. M'agrada molt utilitzar la paraula "parlar" porquè jo em plantejo la redacció dels continguts del web como si m'estés dirigint a una persona en concret. Li explico, li pregunto, li suggereixo i com no, l'escolto (aquí és on els amics :-) de la web que he esmentat adalt no han encertat). En el món del màrqueting, existeixen autèntics especialistes en redactar texts comercials o anuncis, i fins i tot ara comencen a aparèixer especialistes en la redacció de continguts per a pàgines web (sobretot a USA). No parlo de periodistes que generin continguts, sino de professionals que reescriuen els texts per a que siguin llegits a Internet (al monitor). La raó per la que és tan important que els texts siguin reescrits la trobem en el propi mitjà. La majoria de persones que arriben a una pàgina web per primer cop ho fan per algun motiu, estan cercant alguna cosa. Pot ser un llibre, un software, un article, un producte...tant és quin sigui el motiu, però sempre existirà un pel qual la persona ha arribat fins al web. Això no té tes a veure amb la publicitat en paper, on aquesta s'insereix entre la informació, que és el motiu real de comprar aquell diari o revista, o amb els anuncis a la la televisió, on l'espectador assegut al sofà es troba en una actitud passiva i tant se li'n dóna que li possin publicitat, ja que no pot interactuar més que canviant el canal. Direm que es posa allà, a veure que li ensenyen. A Internet en canvi el poder està del costat de l'usuari. Ell decideix quin web visita, quant de temps li dedica, a quina pàgina va, quant se'n va, amb quina la compara i disposa dels comandaments al 100 %. Això per sí sol ja ens hauria de fer reflexionar sobre com construïm el web per a "fer front" a aquesta circumstància. És per això que li parlo. Perquè sàpiga que em preocupo pels seus problemes, que puc ajudar-lo, que m'agradaria que em dediqués més temps, que un web sense visitants no té cap sentit. A més a més no disposo de massa oportunitats, jo m'atreveria a dir que quasi només una. Si la pàgina web no el convenç, per què ha de tornar aquí si té moltes altres milions de pàgines que visitar que encara no han defraudat les seves expectatives? Oblida't dels catàlegs. A Internet el client mana en l'ordre que li aplica a la lectura del document, cap endavant, cap endarrere. Pot decidir llegir només una de les fantàstiques 4 pàgines que has dedicat a la argumentació del teu producte. Pot equivocar-se de pàgina i llegir primer la pàgina que menys li convé de les 20 que té el web. En resum, pot fer el que vulgui i m'atreveixo a aventurar que mai no visitarà el web en l'ordre que ho faries o penses que és el més lògic (per a , és clar). Reflexiona sobre això i aprendràs aleshores com dissenyar el web. Alguns trucs: 1. Parla a una persona i mira de convènçer-la. No descriguis, et concedirà molts pocs segons abans de decidir que prefereix visitar una altra pàgina. 2. La longitud del text no és el més important (curt o llarg), no es tracta d'entretenir -per això millor les novel.les-. Un web no és un fullet electrònic. 3. Només saps el que convenç realment els teus clients, aprofita-ho. 4. Un bon venedor és un gran oient, no un xerraire. Escolta'l i per això res millor que repetir-li contínuament que t'importa la seva opinió, a més d'incloure formularis, telèfons, auto responedors, etc... 5. En dissenyar el web, la pregunta clau a cada pàgina és: què farà aquí?, què pot pensar?. Si t'avances els seus desitgs o inquietuds és possible que el guiïs per on t'interessa .Si el deixes decidir el cami, t'arrisques. 6. No incompleixes les teves promeses... si li dius que t'interessa la seva opinió, contesta els seus e-mails i trucades. 7. I un últim consell, si no pots o no vols contestar els seus e-mails... almenys no ho diguis... i potser encara tindràs alguna oportunitat. I ja ho saps (perquè jo t'escolto). Tens alguna pregunta? Algun comentari? Vols contactar amb mi?. Endavant! magali@poliedric.com. ©Copyright Magali Benítez
tel.
902.361.344